IMPORTÀNCIA DELS PINS
Els pins són molt importants per al seu ús com a matèria prima i al ser components clau dels ecosistemes boscosos. Aquests, cobreixen gran part de l’hemisferi nord i contribueixen considerablement al cicle global del carboni i en els processos a nivell de l’ecosistema. Per tant, les malalties dels pins a part de causar importants pèrdues econòmiques també acaben afectant als processos que es donen al bosc, com el cicle de nutrients, processos de descomposició i també a l’estructura i composició dels boscos.
Actualment aquests es troben clarament en regressió i debilitament, ja que la seva extensió s’està veient reduïda en gran part a causa de l’actual situació de canvi climàtic global en la que ens trobem, amb un augment de la temperatura i una disminució de les precipitacions entre altres.
MOTIUS DEBILITAMENT
Com s’ha dit, un dels grans motius del debilitament són els danys ocasionats per la situació de canvi climàtic en la que ens trobem. Aquests danys d’origen abiòtic deixen els arbres molt debilitats i els fan molt més susceptibles a patir malalties. No hi intervenen directament éssers vius, però si que aquests troben en els arbres debilitats un caldo de cultiu idoni per a la seva reproducció massiva. Dins dels factors de debilitament abiòtics en trobem dos de molt importants i que estan afectant als pins de casa nostra:
- Calor
Quan temperatures elevades coincideixen amb períodes de creixement i baixa humitat del sòl es poden potenciar els símptomes de pansiment, fulles cremades etc., el que produeix un estrès als arbres fent que quedin molt debilitats i propensos a ser atacats.
- Sequera
Un dèficit de pluja més o menys prolongat pot produir un desequilibri amb efectes i reaccions adverses. Després de fortes sequeres es generen greus desequilibris als arbres i esdevenen molt més susceptibles a ser colonitzats per fongs o insectes que els hi poden causar malalties.
PRINCIPALS PLAGUES QUE ELS AFECTEN
- Processionària
La processionària del pi (Thaumetopoea pityocampa) és un insecte defoliador que trobem estès per tota la zona mediterrània. Aquest s’alimenta sobretot de les acícules de les plantes del gènere Pinus.
El seu cicle és bastant complex i consta de 3 fases.
La primera és la fase larvària. Aquesta té cinc estadis abans no s’enterren al sòl on es transformen en crisàlide. Pot durar 4 mesos a les zones més càlides o 8 o 9 mesos a les zones més fredes. Inicialment les papallones femelles adultes ponen entre 7 i 9 files d’ous coberts per les escames del seu abdomen al voltant d’una acícula formant un cilindre. Un cop neixen les orugues viuen agrupades en bosses sedoses que elles mateixes teixeixen cada vegada que surten a menjar. Poden canviar vàries vegades de ubicació buscant els llocs més assolellats per a poder suportar l’hivern. Els danys que poden produir és la total defoliació dels arbres, aquestes es produeixen a l’hivern quan l’arbre es troba en el període de baixa activitat.
La següent fase és la diapausa. Un cop les orugues han baixat de l’arbre formant les conegudes processons busquen un lloc adequat on enterrar-se i teixir el seu capoll individualment. Al cap d’uns 30 dies s’hauran transformat en crisàlide i entren en la fase de diapausa, que pot durar de mesos a anys.
Finalment una vegada s’ha finalitzat la fase de diapausa s’inicia la fase de formació definitiva de la papallona, que s’acaba quan aquesta surt a l’exterior i completa el cicle.
Un altre aspecte a tenir en compte de la processionària a part de la total defoliació dels arbres són la urticària i les al·lèrgies que produeixen a persones i animals quan entren en contacte amb els pèls urticants que tenen.
- IPS
Aquesta plaga és causada per Ips acuminatus i Ips sexdentatus. Són uns insectes perforadors de la fusta que produeixen la mort en forma de taques dins el bosc d’una gran quantitat d’arbres.
Trobem l’Ips acuminatus, que afecta sobretot de Pi roig (Pinus sylvestris), ja que sol buscar arbres amb l’escorça fina. Són de mida petita, uns 2,5 mm de longitud.
L’altre espècie és l’ Ips sexdentatus. Aquesta espècie afecta a la majoria d’arbres del gènere Pinus com el pi roig (Pinus sylvestris), el pinastre (Pinus pinaster) etc., i prefereix individus amb una escorça gruixuda. És fàcilment identificable ja que és més gran de tamany que l’Ips acuminatus i té sis dents molt visibles que són les que li donen el seu nom científic.
En la imatge es pot veure clarament la diferència de mida entre Ips acuminatus (esquerre) i Ips sexdentatus (dreta).
El cicle és molt semblant per a les dues espècies. El mascle penetra a la fusta a través d’un orifici i prepara una cavitat on hi aniran les femelles. Aquestes una vegada han set fecundades excaven dins la fusta un seguit de galeries per a col·locar-hi els ous i al cap de pocs dies neixen les larves que s’alimentaran del càmbium i del floema de l’arbre.
La imatge de l’esquerre correspon a les galeries excavades per Ips acuminatus, amb les galeries amb la seva característica forma d’estrella. La imatge de la dreta correspon a les galeries d’Ips sexdentatus , aquestes galeries poden arribar a fer més d’un metre de longitud.
Els adults realitzen galeries sota l’escorça que acaben trencant la funcionalitat del teixit, ja que es dificulta la circulació de la saba i acaben provocant la mort de l’arbre.
- Tomicus
La plaga està formada per dues espècies:
El Tomicus Minor, que es troba estès a tota Europa, Nord d’Àfrica, Sibèria i Japó. A la Península ibèrica s’alimenta de les espècies de Pinus com el Pi roig (Pinus sylvestris) i en Pinassa (Pinus nigra).
La femella un cop ha set fecundada excava una galeria on a cada banda hi col·loca ordenadament els ous. Les larves un cop han nascut s’alimenten del càmbium i del floema excavant galeries perpendiculars a la materna formant una forma de V molt oberta típica de l’espècie. Els adults viuen a l’interior de petites branques de les que s’alimenten, la majoria d’aquestes acaben assecant-se i caient de l’arbre.
L’altra espècie és el Tomicus piniperda. Aquesta es troba distribuïda a nivell mundial, des de les Illes Canàries fins a Japó, i s’ha introduït a Amèrica del Nord. És Freqüent en Pinassa (Pinus nigra), Pi blanc (Pinus halepensis) i al Pi pinyer (Pinus pinea).
La femella és la que realitza un orifici al tronc i hi penetra excavant una galeria en línia recta. Posteriorment arriba el mascle i hi té lloc l’aparellament. Un cop la femella ha estat fecundada continua excavant la galeria i va col·locant-hi els ous a cada banda. Als pocs dies neixen les larves i aquestes són les que comencen a alimentar-se del càmbium i floema de l’arbre en sentit perpendicular a la galeria materna.
Els adults viuen a l’interior de petites branques de les que s’alimenten, la majoria acaben assecant-se i caient de l’arbre.
